Entrevista a Maria Xinxó

thumbnail_IMG_3585

En aquesta ocasió, parlem amb Maria Xinxó, sobre els seus gustos musicals i de com viu ella el Periodisme.

 

-Et podem escoltar cada tarda a RAC1, al programa ‘Islàndia’ amb l’Albert Om, però et veuries presentant un programa musical?

La veritat és que no. M’encanta la música, no podria viure sense ella, aconsegueix transportar-me a mons totalment diferents, però tinc molt poca cultura musical i no em veuria capaç de presentar un programa així. Hi ha moltes altres persones que ho farien i ho fan millor!  

 

-Quina música escoltes al gimnàs?

Doncs no em queda una altra que escoltar la que posen. No és un gimnàs on hi puguis anar per lliure, sempre són classes dirigides i posen música de tota mena, des de Michael Jackson fins a Billie Eilish. I quan estàs suant la cansalada, en el moment en que et sembla que no pots més, sempre posen cançons mogudes, amb un punt “xumba-xumba” que t’ajuden a arribar al final amb un mínim de dignitat.   

 

– Si Maria Xinxó fos un estil musical, quin seria?

Quina pregunta tan difícil! Depèn del moment, però suposo que el que més s’adequa a la meva personalitat és el pop-rock.    

 

– Què creus que queda d’aquella nena que jugava amb la seva germana Ada a fer ràdio a ràdio Mariada?

Espero que moltes coses! Sobretot les ganes de jugar i aprendre.   

 

– Quin ha estat  el teu últim descobriment musical? 

Ahir mateix vaig escoltar a través d’un post d’Instagram una cançó que em va cridar molt l’atenció. És de Lildami, en col·laboració amb Santi Balmes i es diu “Mentrestant”. No és que sigui massa de trap, però em fa l’efecte que me la posaré en més d’una ocasió. Em posa de bon humor.

 

– De quin grup musical ets fan incondicional? 

De Mishima. He perdut el compte dels concerts que he anat a veure’ls. No només les lletres de David Carabén em semblen brillants, sinó també la resta de la banda, que trobo que són grans músics. Sublims per escoltar-los en disc i també per veure’ls en directe.

 

 

– Quina bogeria has fet per anar a un concert? Ens la pots explicar? 

Crec que no n’he fet cap… m’hauré de posar les piles i us l’explico a la propera!

 

-Un dia sense riure és … (Acaba la frase a la teva manera) 

Un dia sense riure és un dia desaprofitat.

Moltes gracies , Maria !
TEXT : Mireia Guilera
FOTO : cedida per la mateixa Maria Xinxó

Entrevista a Alfons Cama 

En aquesta ocasió  xerrarem amb Alfons Cama
us volem donar a coneixer un escriptor i amant de la música ,em parlat amb ell i ens ha explicat coses molt interessants .

Per a qui encara no et conegui, qui és l’Alfons Cama?

Són un enginyer industrial jubilat que, passada la seixantena, m’he posat a escriure. Narrativa de ficció. Tinc cinc novel·les publicades: El camí dels cireres, Un pessic a l’ànima, Amb dits de molsa, L’olor de la seva pell i la darrera, una novel·la històrica, El primer piteu (Editorial Gregal).

Et consideres escriptor?

A aquestes alçades, no seria prudent dir que no ho soc.

Per escriure, escoltes música per inspirar-te?

Poca i, em tot cas, de baixa intensitat. Necessito tranquil·litat absoluta.

Cd, Disc o Spotify, amb quin et quedes?

Em quedo amb el CD. Tot i que una bona opció també ha estat escoltar la música des del mòbil a través d’un altaveu sense fils.

El teu últim llibre es diu El primer piteu, per què aquest títol?

El llibre explica com algú arribat de Peitieu (l’actual Poitiers) introdueix un teixit, que el temps anomenarà “drap piteu”, a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés). Un relat que endinsa al lector de ple en el segle XIV.

Es un llibre reivindicatiu?

En les meves novel·les sempre hi ha punts de reflexió. En aquesta, la religió d’aquella Edat Mitjana que ho dominava tot. I que, en certa forma, dins del catolicisme actual encara hi han quedat intransigències i maneres de fer d’aquella època.

Quin és el concert de la teva vida (el que sempre recordes)?

En diré dos. El primer, un concert d’en Raimon a la plaça del Sol a Gràcia l’any 1975, a tres mesos de la mort de Franco. Va acabar amb 27 detinguts. El segon, molt més recent: el primer concert d’Els Amics de les Arts al Palau de la Música; els sentiments hi van aflorar desbocats.

Quins són els teus grups de referència? Els que no pots deixar d’escoltar?

Ja tinc una edat i no puc oblidar els Beatles. També tinc un record especial pels Creedence Clearwater Revival, molt bona música. Dels catalans, Antònia Font i, per descomptat, el Amics.

I, per últim, què no t’hem preguntat i t’agradaria explicar-nos?

Només vull fer una crida a la lectura. Compreu llibres i llegiu-los! Jo us recomano qualsevol bona novel·la. Us endinsareu en mons i capteniments nous que us obriran els ulls, la ment i la intel·ligència.

acs@tinet.cat http://alfonscama.blogspot.com/

TEXT:Mireia Guilera


FESTIVALOT , UN FESTIVAL QUE JA CAMINA SOL

IMG_0567
El que cal saber del Festivalot :
  • És el festival de música en família de Girona.
  • Els concerts tenen una durada més curta que un concert per a adults ( perquè els nens aguantin l’espectacle, i no ès cansin)
  • Els decibels i el so estan adaptats per a no ferir la sensibilitat de les orelles dels menuts.
  • Els més menuts de la casa, poden fer-se fotografies i demanar autografs als seus cantants i grups preferits, durant, el Festival.
  • El Festivalot, va neixer fa cinc anys, l’idea va ser dels Amics de les Arts, la banda va tenir en tot moment el suport del aleshores alcalde de Girona Carles Puigdemont .
El passat 15 i 16 de Juny es va celebrar a Girona la 5a edició del Festivalot. IMG_0568
El festival de música en familia, el Festivalot porta el segell del grup musical els Amics de les Arts, i també d’un gran equip de voluntaris i periodistes que coordinen el festival.
L’encarregada de dur a batuta es la Rita Peré.
El grup, diu que aquest és el festival que a ells com a pares els agradaria anar amb els seus fills.
Aquest ja és un festival consolidat i molt esperat.
El Parc de la Devesa i l’auditori de Girona, acullen el festival que en aquesta ocasió i com a novetat, també va comptar amb l’anex a l’auditori, on podiem trobar el recinte del Festivalot Market, en ell pares i fills van poder gaudir de tallers de pintar cares, sessions de conta contes i mostres per aprendre receptes saludables per a fer amb nens.
Fora del Festivalot Market, en una petita carpa, es feia un taller No-stop, on petits i no tant petits, podien demostrar les seves habilitats amb els intruments.
Pel què fa a les actuacions musicals, a l’interior de l’auditori concerts com els de Reggae per xics, conjunt musical que adapta les cançons més populars del Reggae per als més menuts de la casa i explica la seva història, apropant així, la cultura Reggae als xics
També a l’auditori, el concert d’en Joan Dausa, adaptat al public infantil, però sense caure mai en el carrinclonérisme del tó infantíl.
Durant el concert en Dausa va fer participar al públic, i fis i tot va donar l’oportunitat que els nens que ho volguessin pugessin a cantar una cançó amb ell.
IMG_0572
Obviament en el play list, no van faltar cançons com “Reis del món ” o “Ara som gegants “, de l’últim treball del Cantant de St Feliu
Sense oblidar temes clàsics ” Jo mai, mai ” adaptant la mítica frase de puto Hector, per un guapo Hector.
A l’exterior l’oferta encara creix amb espectacles de carrer com el de les Girafes
Per combatre, la calor que millor, que el grup musical Macedònia.
Presentant el seu nou disc Escandalacios, plé de lletres reivindicatives, i amb un to flower power, que va fer les delicies de petits i grans.
Sens dubte, un dels descobriments va ser el grup novell Els Bitxos
el grup de música de Besalú, sorgit de l’escola de música del municipi de la comàrca de la Garrotxa, van aprofitar per presentar alguns temes del seu primer disc , que dies desprès del Festivalot van enregistrar )
Cançons com ” No m’agraden els deures” i ” La mandra ”  ben segur que picaran fort i sentirem a parlar d’ells.
si voleu saber mes sobre el grup podeu consultar Facebook Bitxos oficial Bitxos .
L’oferta musical és complementa amb un  ventall de Foodtrucks i menjar per a tots els gustos.
Així doncs moltes felicitats Festivalot !
No volem acabar aquesta crònica, del que va donar de si el dia 15 de Juny , el primer dia del Festivalot
sense donar les gràcies a Rita perè, per deixar-nos un any  mes cobrir el festival
TEXT:Mireia Guilera

FESTIVALOT …UN FESTIVAL QUE CREX

 

IMG_9279

Encara que amb una mica de retard, no volíem deixar d’explicar-vos com va anar el Festivalot d’enguany .

Girona, acull des de fa uns quants anys, el Festival de Música en Família, conegut com a Festivalot.

Cal recordar que els pares de la criatura , d’aquest Festival són el grup musical els Amics de les Arts. Que juntament amb Rita Peré i un gran equip treballen per cada any pujar el nivell d’aquest Festival

La mateixa organització remarca que “aquest és un festival on l’objectiu és que grans i petits gaudeixin de la música plegats ” TOT estan pensats per als mes petits de la casa, el so està adaptat per als mes menuts, i els concerts son mes curts que els concerts per a Adults, perquè els infants els puguin aguantar bé i no es cansin d’estar quiets.

Aquesta 4a edició, que va tenir lloc el 2 i 3 de Juny.

IMG_9277

Va estar plena de novetats, una de les mes destacades , el seu nou emplaçament, a diferència de l’any passat , aquest any el lloc estrella a estat el Parc de la Devesa , que va acollir només en la  jornada de Festival, un total de 14 activitats i concerts de franc , i 7 concerts i activitats de pagament que van tenir com a escenari l’Auditori de Girona, situat al costat del parc de la devesa.

El mateix Parc també a comptat amb una zona gastronòmica, amb foodtrucKs on els assistents al Festival podien menjar a preus econòmics.

En el terreny musical, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles Cesk Freixas va oferir un repertori reivindicatiu i ple de sentiment .

IMG_9378En un altre escenari del Parc, els Xics’n Roll , ens van descobrir, qui eren els Beatles, tocant els clàssics de la mítica banda de Liverpool.

Durant tot el día els alumnes d’escoles de Girona i voltants, van amenitzar la jornada amb actuacions variades, i també tallers per als mes menuts.

Aquest any els Amics de les arts  van anunciar que no actuarien en aquesta edició , peró van deixar clar que alguna cosa farien.

I certament nova ser un bolo dels Amics de les Arts pròpiament dit, però van sorprendre el públic assistent amb una sessió de Dj acompanyats pel Televisiu Jair Domínguez.

IMG_9359Fins i tot van deixar pujar a la mainada a l’escenari, per poder ballar amb ells.

L’home que treballa fent de gos, tampoc no es va voler perdre aquest dia.

Cal dir que els Amics de les Arts, són polifacètics, tant els podies veure dalt de l’escenari com a la zona de Bar, servint begudes.

Un cop mes i abans d’acabar agrair a la mare del Projecte Rita Peré per facilitar-nos en tot moment poder cobrir aquest festival.

Text: Mireia Guilera.

Fotografies: María Baeta i Mireia Guilera.


MúSICA EN UN ESCENARI ÚNIC

logo-821683777

Si us agrada la música i gaudir de l’aire lliure tenim una proposta que de ben segur no us deixarà indiferents.

Es la Cantera Biker Bar , situat a la carretera de Calafell a Bellvei Km 2 , es troba aquest lloc, on els amants de les Harley i la música , podreu gaudir d’aquesta meravella.

Però tranquils si no sou motards també podreu sentir-vos com a casa.

Gestionat per Harlery –Davinson club Catalunya,

Aquest espai és ideal per a tota la família.

Ja que l’ambient és molt agradable i els fanàtics de les motos i els que no ho són conviuen tranquil·lament i es crea una atmosfera única.

La Cantera celebra aquest any el seu 16 aniversari i ho fa amb moltes activitats i festes temàtiques.

Cine a la fresca, la festa fluor dels 80, la festa Hawaiana, són algunes de les festes que organitzen.

Podeu anar-hi a esmorzar a dinar o bé a sopar i si voleu només a fer-hi un beure, però no deixeu de descobrir aquest lloc tan especial i tan ben portat, que de ben segur us transportarà a un altre època i on la música és part del decorat.

Per a més informació podeu consultar el seu web.

http://www.lacanterabiker.com

Volem agrair a la Cecília Responsable de la Cantera, per la seva amabilitat i per deixar-nos fer aquest reportatge

Text : Mireia Guilera


Coses que no havíem sentit mai. Per molts anys Gossos !!!

IMG-2073Dijous 3 de maig del 2018, L’Auditori de Barcelona ple de gom a gom, entrades exhaurides des del febrer, al cap de quatre dies de sortir a la venda. El públic ? El de sempre, el de fa 25 anys. I més: els fills d’aquells qui quan tan sols tenien 15 anys cantaven a primera fila suant la samarreta de l’estiu. I la festa ? 25 anys de la banda manresana Gossos, un aniversari entre amics de casa, de terra, d’escena, de cançó.

Als inicis dels 90 Manresa començava a sentir l’espurna d’aquell fenomen anomenat “rock català”, que esclatà amb efervescència el juny del 1991 al Palau Sant Jordi. Grups com Vés de Préssec, The Perros Band, Fàbius Cata i Els Convidats cantaven al Pati del Kursal, al Passeig, a la Plaça Milcentenari i a les sales de la ciutat.  El 1993, quatre amics de l’institut quedaven per cantar i tocar les seves pròpies cançons; i van dir-se, tossudament i alçada, que aquella màgia no podia quedar en quatre acords d’amor adolescent. Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré es donaven a conèixer a la seva ciutat amb concerts improvisats al carrer, amb el toc d’inici a la Festa Major Alternativa, l’agost del 93, abans que l’orgia de foc, flames i olor de pólvora encengués el Barri Vell i donés la benvinguda al nou any manresà.IMG-2084 Es presentaren a dos concursos dels quals en quedaren guanyadors i així enregistraren el seu primer disc, de títol homònim. Començava el viatge, el Dia 1. Ràdios, diaris i programes televisius com Sputnik parlaven d’un quartet que feia estirar els cabells a les adolescents i cantaven cançons kumbes de foc de camp, etiquetes simplistes que, per bé o per mal, feien encuriosir per la novetat a un públic sobretot femení i teenager que augmentava exponencialment. Cabells llargs, cossos joves, texans i samarreta negra, guitarres acústiques, baix i quatre veus que començaven a representar la segona generació d’aquell boom del 91 de la música feta a casa nostra i cantada en català. Esdevingueren els germans petits de Lax’N Busto, amb en Pemi al capdavant, compartint concerts que talonejaven, primer, a Festes Majors de la Catalunya Central i als carrers de la capital vigatana, al setembre de Música Viva i, al cap de ben poc, arreu del país.

Aquesta setmana hem celebrat aquest naixement. I l’hem celebrat tots, perquè des del primer moment els manresans han volgut fer molt més que un concert, ens han fet un regal, una festa per al públic i pels convidats. Santi Serratosa, que des del 2002 incorpora al grup la percussió, anuncia a toc de palmell una nit per no oblidar, amb la SSM Bighand Big Hand, la seva big band de percussió corporal amb coreografia de dansa inclosa per obrir el Solstici. Els Amics de les Arts pugen a l’escenari i recorden aquell Rere teu del primer àlbum que causà furor als concerts en directe. Arriba el torn de Lax’N Busto, els Lax de sempre, amb la veu rugosa i seductora de Pemi Fortuny, amb uns anys més i amb un pèl de melancolia extra, per allò d’haver-los vist néixer i créixer, perquè plegats han fet un Món de flors i violes, ni que sigui per una nit. Surten els Gossos en escena amb el seu darrer treball, Zènit, amb un Voldria dir-te per començar a dir-nos que sí, que ara és moment de recollir tot allò que han anat sembrant. Txarango, els que veuen sortir el sol amb el seu llarg viatge d’il·lusions dins les maletes a les nits de Canet i els adolescents d’ara canten i ballen amb la mateixa emoció que nosaltres vam fer-ho amb el quartet manresà, ens recorden que No és nou, amb l’Oxigen que traspua tots els porus de L’Auditori.IMG-2080 Des de Cervera, amb un so celestial de violí que posa la marca d’identitat de la banda, Blaumut també es solidaritza amb els Condemnats, encara que sigui amb un mos de pa amb oli i sal.  Ramon Mirabet baixa les escales a l’esquerra de l’escenari, perquè si torna a néixer vol ser un ocell; alhora,  Judit Neddermann ho fa per la dreta, ella vol nedar entre onades; finalment, s’uneixen al centre, com un tornar a néixer amb amor i tendresa. El cor manresà Cop de sort guanyador del concurs de Covers, Pensa en els dies amb la veu com a únic instrument. Arriba el torn de Sopa de Cabra i, al crit de “Bona nit malparits !” de Gerard Quintana, segueixen Buscant i somniant aires nous i un sol brillant, perquè ells sempre han clamat la Llibertat, igual que els 2000 assistents a L’Auditori que, al seu clam, reclamen democràcia pels presos i exiliats per dur un estel quatribarrat al cor i, ja que hi som, també als docents que decentment fan pedagogia de la pau-. I creiem en una espurna, en la nineta dels ulls de tots els que lluitem per un món millor.  Avui és dia de regals, els quatre Gossos inicials regalen un mix acústic amb els temes de la primera etapa: Tot és fosc, Pensa en els dies, Baby only you, Aquest estiu i Mira’m bé,  fent vibrar el públic, connectant amb aquella època on no hi podia haver res més igual que un estiu amb quatre guitarres i una mirada sortint del Rio.

En aquesta espectacle multifacètic hi participen també amb videoprojeccions muntades en clau d’”avui hi som tots”, actors i actrius com Joel Joan, Anna Sahún, Elisabet Casanoves i Pere Arquillé que, intercal·lats entre actuació i actuació, reciten cançons de la banda a mode de poema. També apareix Jorge Drexler amb El Club Tonight, cançó que canta als seus directes.

Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger i Oriol Farré i Santi Serratosa, saluden a tots els presos en un país on les llibertats comencen a ser retallades, mirant l’horitzó, convençuts i tossuts que aquest compte enrere ha d’acabar, a punt de fer un crit de Pareu el món. Els Pets, la banda que duu més anys a l’escenari de totes les vuit formacions convidades, no ha pogut venir a la festa, però Manresa i Constantí, avui dormen abraçades, al so d’un Deixa’t portar. Som a la recta final, torna a sortir el quartet instrumental osonenc Gots de Tuba i puja a l’escenari el Cor Geriona al so de Pluja de d’estrelles vermelles i negres vestides per l’ocasió. I comencen a volar avions de paper al cel de L’Auditori amb missatge inclòs per l’amic invisible. I volen i corren pels carrers com canta en directe Dani Carbonell de Macaco aquell difícil descobrir. Surten tots els músics a l’escenari, ens sentim de marbre i a la gola ens crema d’emoció. Aplaudiments, Auditori a peu dret. Aparentment, un fi de festa espectacular.

Però aquest és un aniversari amb after hours particular a la Sala Gran de L’Auditori, amb el cel de sostre. Els primers acords de Zènit donen la benvinguda als més vius que se situen a les primeres files, com aquell qui passejant pels carrers d’alguna ciutat de la Catalunya Central ara fa vint-i-cinc anys, troba un concert d’aquell quartet manresà que comença i encisa. I sí, ens fan sentir, A cada pas, coses que no havíem sentit mai, Lliures com l’aire, perquè la Nit s’acaba i al quintet d’El Bages els espera un pastís enorme amb figura de xocolata inclosa, per celebrar la seva Pasqua de quart de segle brindant amb una copa de vi especial per a l’oacasió. Perquè 25 anys són més anys junts que separats i n’hi ha hagut prou perquè tota una generació i part de la següent fem nostres les vostres cançons. Per molts anys Gossos, seguim bategant !

Redacció: Clàudia Viladrich

Fotos:Marta Albet


Sons de natura, glamour i estiu. Sons Solers o nit de fades

WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.19

Divendres 14 de juliol, el dia esperat, la 4a edició del Sons Solers, a l’emblemàtic Mas Solers de Sant Pere de Ribes, ja és aquí. Una carretera amb xiprers a banda i banda que augura que la joia que ens espera no és cap joc de nens. Arribem a una enorme portalada i uns guardes de seguretat ens indiquen on hem de deixar el cotxe. Aparcament de gom a gom, i no són ni les nou del vespre, promet. “Més endins, que hi ha gespa”, diu el guarda, potser a tall d’homenatge del “Ben endins” de Sopa de Cabra que aquesta nit rememorarem.

Primer de tot, cal bescanviar els euros per “sonsos”, la moneda oficial del festival, per poder fer un bon sopar amb productes de la terra i una copeta per acompanyar la nit, la música, el caliu i grandesa extraordinària de la finca Mas Solers, que des del segle XVIII s’alça al bell mig del Garraf, reconvertint-se en el palauet d’ara des de finals del segle XIX i, després de la dictadura, acollint el Gran Casino de Barcelona, la seva època daurada.

Dos escenaris de luxe amb seients en forma de semicercle i gespa per seure a terra. Un públic familiar omple les taules sopant, fent un beure, gaudint de l’entorn i la companyia, de l’immillorable escenari i l’espectacle de la gent, tot escoltant les primeres cançons de la mà del pop psicodèlic de Trau, i seguint amb la cantautora badalonina Maria Arnal i el guitarrista de Flix Marcel Bagés, amb una sonoritat, qualitat i harmonia que pot recordar a veus com Sílvia Pérez Cruz. Ens delaiten amb una jota, l’adaptació del poema de Joan Brossa «La gent no s’adona del que té», difonent la música popular amb creacions pròpies, amb el seu àlbum debut «45 cerebros y 1 corazón».WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.18

Canviem d’escenari, de l’amfiteatre als Jardins Mònaco, de la mà de Judit Nedderman acompanyada de la seva banda. La joveníssima Judit, amb dos discos al mercat, ofereix un concert tant íntim i proper com l’ocasió es mereix i com la seva dolçor insuperable caracteritza. “Voldria que fossis aquí”, per a tots aquells que voldríem que hi fossin i hi són als nostres cors, “Jo no vinc al pou”, i temes dedicats amb nom propi, “Nelita” i “Mireia”, amb el darrer dels quals aprofita per felicitar l’aniversari d’una de les Mireies presents.

Mentrestant, una foto als peus reposant a la gespa i les primeres selfies de la nit s’entreveuen entre el públic, format per famílies amb nens, colles d’amics i parellesWhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.25 acaramel·lades en un espai digne de declaració d’amor incondicional, promesa íl·lica de vesprada que reafirma que l’estiu és tant canicular com calm, fresc, melòdic i romàntic.

Canviem d’escenari i tornem a l’amfiteatre, és el moment crep, dolça o salada, a gust del consumidor, per seguir la nit amb energia. Engeguem els motors amb Mazoni, que després de dotze anys de carrera ja manté un públic fidel consolidat acompanyat de la seva guitarra acústica. Un to desenfadat a ritme de «la nit és jove i jo també», amb clàssics com «Eufòria» o «No tinc temps», per obrir pas als mítics Sopa de Cabra. Un concert d’una hora i mitja de durada resseguint els temes més populars dels seus trenta anys de carrera. «El boig de la ciutat», «No tinguis pressa», «Camins», «El far del sud», «El carrer dels torrats», «Els teus somnis», «L’Empordà», «Mai trobaràs» i la inevitable «Seguirem somniant», recordant a Joan Cardona «Ninyín», combinats amb alguna de les cançons del darrer disc, com «Eix de rotació», acompanyen a un viatge interestel·lar a una gran majoria de públic que, ara fa un quart de segle, suava les samarretes al Sant Jordi, als festivals-acampada d’estiu i a les festes majors, de la mà d’un «Bona nit malparits» que encara resta viu i ens fa vius.

 I amb la veu de Gerard Quintana finalitza la quarta edició del Sons Solers poc abans de WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.17les tres de la matinada, l’slow festival per excel·lència de Catalunya a tocar de les costa del Garraf. Els més noctàmbuls resten als jardins fent les darreres fotos, tot esperant la sortida de la banda gironina en un espai incomparable, entre columnes, portalades, llums de primera classe i camins d’aigua i fonts, digne de castell de fades, prínceps blaus i princeses de tots colors.

Redacció: Clàudia Viladrich

 


Sons Solers, nit idílica entre música i natura

El proper divendres 14 de juliol se celebra la quarta edició del Festival Sons Solers, a Sant Pere de Riudebitlles, a la Finca Sons Solers, un palauet idílic d’estil renaixentista de finals del segle XIX, que acollí l’Antic Gran Casino de Barcelona i on actualment s’hi celebren concerts, rodatges de pel·lícules i anuncis, casaments … en un entorn en el glamour i la natura n’esdevenen els protagonistes.

Els gironins i veterans Sopa de Cabra, Mazzoni, amb un gir estètic radical, Judit Neddermann, una de les cantautores de referència del panorama musical català, Maria Arnal i Marcel Bagés, duet format per veu i guitarra i Trau, des del Baix Llobregat, conformen el cartell de luxe d’enguany. Apostant pel format «slow festival», comptarà amb espai gastronòmic amb productes de la terra de primer nivell, zona chill out, cocteleria i aparcament gratuït. I tot, en un marc natural a l’alçada d’uns camins que s’esvaeixen entre la riquesa de la música de casa nostra.

Les entrades pel festival es poden adquirir al web www.sonssolers.cat i el mateixa dia a taquilla, amb entrada gratuïta a tots els menors de 12 anys.

S’obriran portes a les vuit del vespre i l’obertura del festival serà a les 20.45h a càrrec de Trau, a l’Escenari Jardins Mònaco, la darrera incorporació al cartell amb la seva proposta musical sixtie i una estètica poètica, divertida i irònica.Tancaran la nit els veterans Sopa de Cabra, a l’Escenari Amfiteatre, començant el seu concert passada la mitjanit.

Tot plegat, en un entorn envoltat del bosc de Solers i amb les melodies entre els jardins i l’amfiteatre, apostant per l’estètica i la qualitat, lluny dels festivals massificats, permetent una relació propera amb el públic i els artistes.

I tu, t’endinses a buscar el teu tresor entre camins i bosc de fades?

TEXT: Clàudia Viladrich


Festival …que ? Festivalot !

 

unnamed

Però us deveu preguntar … Que és això del Festivalot? … A Rock de mà us ho expliquem amb molt de gust.
El Festivalot és el Festival de Música en Família de Girona.
Aquesta 3a edició es va celebrar a Girona el passat 27 i 28 de maig.
Els Pares de la idea són els Amics de les Arts, i la seva productora Pistatxo Produccions, dirigit per Rita Perè
El grup explica que van crear el festival, perquè tots ells són, pares i tots coneixen molt bé la ciutat.
Ells mateixos ens diuen que han dissenyat un Festival que a ells, com a pares, els agradaria anar.

El Festivalot no té un espai únic, de fet està repartit per diferents espais de la ciutat: El Teatre Municipal, la plaça del Pallol, l’Auditori de la Mercè, el Claustre de la Mercè, el Cinema Truffaut.
A part d’unes zones de descans i Lactància, tot preparat perquè petits i grans gaudeixin de la música en directe i descobreixin espais de Girona d’una manera diferent.
El Festival ofereix les seves entrades a un preu molt assequible, en Joan Enric Barceló membre de la banda comentava en una entrevista
recent “No hem tocat ni un cèntim el preu de les entrades. Continuen valent totes 9,90 euros.”, el Festival també ofereix concerts gratuïts i activitats de franc .
La ciutat es bolcà amb el Festival, alguns restaurants oferien el menú Infantil Festivalot a un preu tancat de 5€

pf_1497306889
El festival també té en compte les orelles dels més petits, és per això que els concerts adapten el volum a uns decibels que no afectin a les orelles de la mainada.
Els concerts tenen una durada, més curta que un concert per a adults perquè els nens no es cansin, ni s’avorreixin d’estar asseguts.
Per si encara no us hem donat prous motius per anar al Festivalot la pròxima Edició, tot seguit us fem una petita Crònica del que va passar a Girona el dia 28 Maig, el segon dia del Festivalot d’enguany i també podreu escoltar diferents entrevistes que vam fer a famílies, Artistes i voluntaris del Festivalot, ( perquè el Festival també compta
amb una plantilla de Voluntaris, que informen i ajuden als assistents del Festival).

El cartell era d’una gran Varietat:
Quartet Melt, Beth, Belda & Garriga, El Petit de Ca l’Eril, El Pot Petit, The Explosive Swing Trio, Heavy per Xics, Beth, i Els Amics de les Arts.
A la plaça del Vi, ens rep una Carpa, que ens dóna la Benvinguda al Festival, allà una voluntària entrega la bossa del Festivalot als assistents i el diari del Festivalot.
El 1r Concert a què vam anar va ser el dels Amics de les Arts, cap a les 11h al Teatre Municipal i amb un Teatre ple amb totes les entrades venudes.
Els Amics de les Arts, comencen la seva actuació, el públic s’aixeca i balla, des del minut 1 del Concert. Un dels moments més divertits del concert va ser quan els Amics de les Arts van posar les Urnes perquè el públic pogués triar el Repertori del concert, (a l’entrada del Teatre el públic podia omplir una butlleta i així votar les cançons que sonarien al Concert ).
Els Amics de les Arts, també van picar l’ullet als nens quan en la cançó “el seu Gran Hit“, del seu últim disc, van canviar una mica la lletra de la cançó: ” li dic “t’he calat ja fa estona. Heu vingut a robar-nos “les Mamas“, heu vingut a robar-nos “les Mamas

I també van fer un altre dedicatòria en aquest cas a la Directora del Festival dedicant-li la cançó “Lousiana i els caps de cotó” del seu disc espècies per catalogar.

Un altre dels concerts de la jornada va ser el de la cantant Surienca Beth Rodergas que en un espai més tranquil, com és el Saló de descans del Teatre Municipal,va oferir un repertori més intimista, fent un repàs d’algunes de les seves cançons com: “Terra trencada” “Color Rosa “una cançó molt adient per al Festival com és “Pares ” i també va interpretar “Protegit per les estrelles “de la Banda sonora de la sèrie d’anime Bola de Drac Z

I l’últim concert … Però no el menys destacat és el que va tenir lloc a la plaça del Pallol, de la mà dels Heavy per Xics, com diu l’organització del festival “el concert amb més canya del Festivalot ”
El
grup versiona cançons Infantils catalanes com, Sol solet o el Joan petit, en un estil més Heavy metal . Entre el públic es podien veure autèntics pares fanàtics del Heavy metal.

I això és el que va donar de si, l’última jornada del Festival d’aquest any
Llarga vida al Festivalot !!

Per últim agrair a Rita Peré: Per acreditar-nos, als Amics de les Arts
a Beth Rodergas per contestar a les nostres preguntes.

A la voluntària Marta Coca perquè tot i tenir vergonya, ho va fer molt bé!!!

I TAMBÉ a totes aquelles persones que van deixar que els féssim fotos per aquesta Crònica

Reporteres: Maria Baeta i Mireia Guilera
Fotografies: Mireia Guilera


ENTREVISTA A ELS AMICS DE LES ARTS

els-amics-de-les-arts-un-estrany-poder-portada

 

Després del seu darrer treball Només d’entrar hi ha sempre el Dinosaure 2014 )

Ara, els Amics de les Arts tornen amb “Un estrany poder “El seu nou disc,

Rockdema, va poder fer-los una entrevista , uns dies abans de l’inici de la gira i això és el que ens van explicar.

1-Nova companya discogràfica … Això vol dir nous Amics de les Arts?

No, Els Amics som els de sempre. El tema de canviar de companyia discogràfica no té importància pel que fa al resultat de les cançons i el disc, i molt menys en el que som nosaltres 4. Sí que en té a nivell de posicionament en la indústria musical i de les possibilitats d’ampliar públic que t’escolti o de, per exemple, tenir actuacions fora de Catalunya.

2-Els fans dels Amics de sempre, notaran en alguna cosa el vostre fixatge per la multinacional Sony ?

No, qualsevol canvi o percepció de canvi respecte discos anteriors es deu als canvis inevitables del pas del temps. Som persones i ens passen coses, és clar. En aquests dos anys sense disc nou i concerts hem viscut mil coses, plegats i en la vida personal de cadascú, hem escoltat nous grups, hem anat a concerts… tot plegat influencia molt quan treballes nou disc. Però Sony, com dèiem, és més una peça de l’engranatge que afecta la distribució del disc, la seva promoció… Hi ha un bon equip de professionals darrere, amb molta experiència, però en cap cas es posen amb el resultat del disc. Més aviat és que el disc els agrada i hi veuen oportunitats i es volen sumar al projecte.

3- Que NO faríeu … O que NO esteu disposats a fer per res del món , per molt important que sigui la Companyia Discogràfica?

Moltes coses… hehe… però pobres discogràfiques, tampoc demanen res dolent!! Mai no faríem res que ens pugui perjudicar personalment, a la nostra amistat o a les nostres famílies i amics.

-Quin és el concert somiat per vosaltres ,què no heu pogut fer encara?

Avui en dia estem fent concerts molt més espectaculars del que havíem somiat mai!

4- El dia 20 d’Abril a Llinars, fareu l’Assaig General de l’Inici de Gira ) com us l’heu preparat? Nervis?

Ja fa dies que tenim ganes que comencin els concerts. Ho tenim tot a punt, el disc ja l’ha escoltat molta gent… ara ja tenim ganes de tocar així que més que nervis estem molt ansiosos de començar!!, en tenim moltes ganes!

O després de 10 anys ja no teniu nervis?

Sí, nervis abans d’un concert no fallen. Sempre en tenim una mica abans de sortir. Ara, que estem preparant els primers concerts, són importants.

5- Amb quin estat anímic et lleves del llit el dia que escrius una lletra com la de “Casa en venda”?

casa en venda evoca temps passats, persones estimades, records i coses que ja han passat i no tornen. No és tristesa, perquè es mira endavant i sempre ens esperen coses bones, també; però nostàlgia sí.

I amb quin quan escrius “El seu gran Hit“?

Festa, nit, riures… bon rotllo en general

6-Rascant una mica en la cançó “Les coses “trobem dues frases que ens criden especialment l’atenció

“Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista”

“Les coses, ai, gaudim-les mentre encara puguem”

Sembla que la cançó parla d’una parella … Però hi ha algun submissatge amagat en la cançó

Tipus millor plegar ara , que estem en el  moment més dolç de grup?

No patiu! hi ha Amics per dies!!, tenim la millor feina del món, estar sobre l’escenari, tractar amb gent nova, poder aprendre de i amb la música… tot això ens fa feliços i no tenim cap intenció de plegar

7-tenim un dubte sobre la cançó Suïssa …
“Elisabet! Elisabet! No cal ni que ho ploris! “qui és aquesta Elisabet de la qual parleu?

Ens ho podeu explicar, o és un Secret dels Amics? )

Doncs… Ningú. No en coneixem cap de propera… Però el nom és maco, té quatre síl·labes… sona bé!

8- A la cançó Salvador parleu de “la mort amb molta sorna “us fa por la mort? ups!, no ens posem tan seriosos ara, no?, millor parlem del carpe diem d’Apologia!

– El to del principi de la cançó “No ho entens ” té un cert aire sensual / eròtic, tant en la lletra com en la manera de cantar-la , és buscat o és només una percepció nostre?)

Com amb totes les cançons i la vida en general… Que cadascú percebi el que vulgui lliurement i gaudeixi de la música!

AQUESTA PREGUNTA SEGUR SEGUR SEGUR SEGUR que no us l’han fet … 😉

9- Quin és l’estrany poder dels Amics de les Arts?

No sé si tenim cap estrany poder. En tot cas, tenim la sort de ser amics encara i de passar-ho bé fent música plegats. També tenim la immensa sort que hi hagi gent que ens vulgui escoltar i poder-nos dedicar a aquest projecte fantàstic.

I ara unes preguntes no Musicals volem saber més coses sobre els Amics i sobre les coses dels Amics )

10-Aquesta es Per en Dani : Conegut per ser del barri de Sant Andreu de Barcelona , i ja que un any vas ser el Pregoner de la festa Major ) Quin es el teu racó preferit de Sant Andreu?

El mercat!, hi ha molta vida allà!

11-Aquesta es Per L’Eduard ; (Ens consta que ara no vius a Barcelona, que vius a Sant Pol ) Que tal el canvi de viure a Barcelona ,a viure a Sant Pol?

Genial, tenir el mar a prop dóna molta vida.

12- Aquesta és per a en Ferran; (Tens fama de ser el mes tímid dels 4,) es Així?

O només ho sembla? ser músic ajuda a superar la timidesa?

Tímid no! hehe… ho deu semblar… impossible pujar a cantar sobre un escenari si ets tímid (crec)

(La teva faceta com a Actor i algunes intervencions a sèries De TV3 com Ventdelpla ) t’has plantejat la teva carrera com a actor a banda de la musical amb els Amics de les Arts?

Ara mateix no tindria temps. Vaig gaudir molt fent d’actor aquella època i en tinc bon record, però ara necessito dedicar tot el meu temps a Els Amics, seria incompatible.

13-Aquesta es Per a en Joan Enric PERO LA PODEU RESPONDRE ELS ALTRES TAMBÉ ) Amb quin dels 3 aniries de viatge on i per què ?)

Amb cap!, ja voltem prou junts!! hehe, vagi on vagi sempre m’estan molestant enviant missatges i trucant… 😉

14- Que no us hem preguntat i … Us agradaria explicar-nos? dels Amics de les Arts, de vosaltres … El que vulgueu )
Ens heu preguntat fooorça coses i teniu fooorça info inèdita;)

Gràcies!

Volem agrair als Amics de les Arts i també a la Nuria Marin , que hàgem pogut realitzar aquesta entrevista

Foto: portada del disc “Un estrany Poder”

Preguntes de l’entrevista: Mireia Guilera i Bloggers Amicals


%d bloggers like this: