Viatja amb Sidecar amb Quico Tretze

El passat 20 de desembre el cantautor igualadí feu la seva estrena amb banda al Sidecar de Barcelona, al bell mig de la Plaça Reial. Fill adoptiu del petit poble de l’Espelt (L’Anoia), poeta, lletrista, rapsoda i guitarrista. S’ha comparat al Quico amb cantautors de renom com Adrià Puntí o Lluís Llach. Potser és casualitat que en Llach, visqué durant deu anys a la Plaça Reial, on actualment s’hi ubica la galeria d’art Setba ? El que és cert, és que en Quico és art i canta L’Estaca i País Petit amb l’anima oberta i aquest desembre s’ha estrenat amb banda a la mítica sala barcelonina amb gran èxti. A l’abril, omplí el Teatre de l’Ateneu Igualadí amb el comiat de la seva formació Capítols d’una història i Pribiz, ben aviat, el seu primer disc sortirà del forn, amb col·laboracions impecables, com Steve Smyth. .

Per obrir les festes nadalenques, el músic feu un concert breu i intens, de quaranta minuts de durada, deixant a un públic acostumat a gaudir-lo en acústic en petites sales arrecerades. A les deu de la nit iniciava els primers acords, amb un públic dempeus esperant amb delit cantar i, aquesta vegada ballar, les seves cançons que cada vegada formen part de la banda sonora personal de més catalans melòmans. Un sentit Brot de llum, un Saps ben nou, un Ara que em vols tan real com la vida mateixa, que creà més d’un somriure de complicitat entre el públic més fidel, una versió reggae més que animada d’un Vine amb mi que féu ballar de valent especialment a les primeres files i, tal i com mai hi pot faltar, el concert es clogué amb l’agraïment incondicional de Quico Tretze, amb un Agraït sentit a cor obert.

El músic igualadí telonejà al cantant i compositor madrileny Juan Zelada, el qual omplí de gom a gom la sala amb els seus sons barreja de soul, blues, jazz i pop-rock. Amb dos discs al mercat, el darrer ‘High ceilings & collarbones’ (2012), allargà fins a la matinada el seu enèrgic directe.

 

 

 

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS:Roser Ollé