PrimaveraPro, les jornades de la indústria musical que s’organitzen de manera paral·lela al festival Primavera Sound, creixen considerablement amb la tendència a l’alça del festival barceloní.
Gairebé 2.000 professionals de 41 països han assistit a PrimaveraPro entre el 22 i el 24 de maig de 2013, participació que representa un 42,5% més que l’edició anterior, tot superant amb escreix les expectatives d’assistència de l’organització. La quarta edició de les jornades ha estat marcada per una forta internacionalització, amb un 60% de participació estrangera entre ponents i assistents.
Les taules rodones del PrimaveraPro (DayPro Conference), amb representants rellevants i que il·lustraven la diversitat de perspectives en les sessions temàtiques, es van fer curtes com a punt de discussió d’algunes de les qüestions més destacades de la indústria musical, sector que presenta reptes cabdals com el de reinventar-se davant del consum digital, com seguir finançant-se en aquest nou escenari o la crisi econòmica de l’estat espanyol. En aquest darrer cas, es va comptar amb una sessió específica dedicada a explorar les possibilitats existents a nivell musical malgrat la conjuntura econòmica, una sessió que va posar damunt de la taula qüestions clau i d’intens debat que no es van poder resoldre en l’escassa hora de durada; i és que el sector cultural presenta una davallada notable a causa de la crisi, les retallades i l’augment de l’IVA d’un 8 a un 21%. Vegeu-ne les conclusions al final.
Estats Units i Austràlia, per davant del mercat britànic
A més, es va parlar de l’especificitat del mercat musical britànic, com a meca tradicional del pop, tot destacant-ne qüestions com ara: el seu hermetisme –no en va es va tractar una sessió específica sobre com conquistar aquest mercat–; la velocitat vertiginosa del mercat britànic, que hi juga en contra, en comparació amb els mercats musicals dels Estats Units i Austràlia, més lents i que passen per un bon moment tant de creació com d’exportació de grups autòctons; o l’actitud negativa d’autocrítica pel que fa a la premsa britànica amb els grups autòctons, mentre que en d’altres països els mitjans recolzen els grups locals.
Es presenta EAR: una iniciativa per promoure la carrera internacional de grups europeus
Finalment, es va introduir una iniciativa amb l’objectiu de fomentar les actuacions en directe de grups europeus dins del continent. La iniciativa, amb el nom d’European Artists on the Rise (EAR), encara s’ha de presentar a la Unió Europea per tal d’optar a finançament i pretén proporcionar una solució a les dificultats que es troben a l’hora d’organitzar gires a Europa. Actualment, els promotors darrera d’EAR són les sales de concerts Apolo (Barcelona), d’on el director és també co-director del festival Primavera Sound, Ancienne Belgique (Brusel·les), Rockhal (Luxemburg), així com
l’European Music Office. Un dels objectius que es pretén és el de crear un circuit europeu, via una xarxa de sales de concerts, que es comprometin a programar grups d’Europa per facilitar-los el fet de tocar fora del seu país d’origen. A més, les sales proposarien artistes, com a carta de recomanació i garantia, que no necessàriament han de començar sinó que inicien una carrera internacional. Per tant, part de l’atractiu d’aquesta iniciativa és que, a banda de noves tendències, grups consolidats i garantia d’èxit en els països d’origen poden iniciar una carrera internacional que d’altra banda no podrien sense un recolzament d’un segell discogràfic o agència de management. Aquest fet avalaria una certa qualitat i experiència que haurien de contribuir a l’èxit d’EAR.
Segons la presentació que es va fer a PrimaveraPro, la iniciativa exigiria uns determinats criteris a les sales de concerts que volguessin formar-ne part, com ara que es tracti de sales amb una certa repercussió mediàtica o de format entre 600 i 1.000 assistents de capacitat. Durant la sessió, Tonet Sánchez, un dels tres socis directius de l’emblemàtica sala Zero (Tarragona), va mostrar interès en formar part d’aquesta xarxa de sales de concerts. Sánchez adverteix, però, que requerir una capacitat com la que planteja EAR pot ser un hàndicap, ja que no tots els països tenen les mateixes característiques pel que fa a sales, assistència de públic i realitats: mentre que a països del centre d’Europa les xifres de capacitat que EAR planteja es consideren de format més aviat mitjà-petit, aquí es tracta d’un format de sala tirant a gran, fet que pot resultar limitant per a la realitat de les sales de concerts que programen grups de no difusió massiva i que, a més, comencen carrera internacional. La sala Zero, que programa habitualment grups consolidats internacionalment, té una capacitat de 400 persones, però és un exemple clar d’aquesta qüestió i del fet que no es poden considerar iguals les realitats musicals de tots els països europeus. Sigui com sigui, la iniciativa pot representar una bona oportunitat per al llançament de carreres internacionals de grups europeus, fomentar i recolzar l’activitat de les sales, i crear un circuit sòlid europeu, amb lligams establerts que facilitin el desenvolupament de gires internacionals en un futur.
L’augment de l’IVA cultural, de nou centre de crítiques i reivindicacions
L’organització de Primavera Sound va aprofitar la plataforma internacional que oferien les jornades de PrimaveraPro per fer conèixer al sector musical internacional la penosa situació per què passa la indústria musical de l’estat espanyol. Albert Guijarro, co-director del festival Primavera Sound, va finalitzar les sessions de taula rodona per tornar a exposar la crisi del sector musical estatal, derivada de l’augment de l’IVA d’un 8% al 21%. Guijarro va subratllar que no només estan desapareixent empreses del sector per causa directa d’aquest augment de l’IVA, sinó que el govern central està recaptant una quantitat molt menor a la que recaptava amb l’IVA anterior, efecte colateral oposat al desitjat; això, fruit de la davallada en el consum cultural, tant relacionat amb concerts com amb vendes de discos.
Per acabar les jornades de PrimaveraPro, es va fer públic un comunicat que l’Associació Europea de Sales de Concerts Live DMA va emetre, tot afegint-se així a les reivindicacions locals que demanen un IVA cultural reduït. D’altres organitzacions assistents al PrimaveraPro van recolzar igualment aquesta reivindicació.
Situació de la indústria i oportunitats en un marc de crisi
Algunes de les qüestions que es van destacar a la taula rodona moderada per Ben Cardew (periodista especialitzat), que va saber trobar les preguntes adequades pel que fa a les oportunitats de negoci musical a l’estat espanyol més enllà dels festivals, van ser les següents:
El mercat digital encara s’ha d’explotar
♦ L’elevat potencial que existeix pel que fa al mercat digital a l’estat espanyol, encara emergent, és un factor diferencial amb el d’altres països “molta gent encara no consumeix música digital; és un mercat que encara s’ha d’explotar” (L. Nascimiento, representant de la plataforma digital Deezer)
La font principal de finançament prové de les gires
♦La font principal de finançament d’un grup de música prové de les gires internes. Comparat amb d’altres països, en el territori estatal el públic encara compra CD, ho fa en els concerts en directe i, a menor nombre d’assistents, més elevada és la proporció de vendes. “Aquest darrer fet per si sol, on en concerts de 50 persones 15 o 20 adquireixen el CD, ja ens permet autofinançar les gires” (R. K. Jones, grup i segell discogràfic de Track Dogs).
El mercat d’un grup no ha de ser el lloc d’origen o la comunitat lingüística de les lletres, sinó el món.
♦ Amb internet, no existeixen fronteres: el mercat d’un grup no ha de ser el del lloc d’origen o el dels territoris amb la mateixa llengua, sinó el món, independentment de la llengua en què es canti la música, ja que el llenguatge musical tampoc té fronteres. És un error de reduccionisme limitar el mercat per motius lingüístics; mentre la música agradi al públic i el grup hi sàpiga connectar, el destinatari de la música ha de ser el món. L’èxit “Gangnam Style” i el grup Dover han estat supervendes tot i ser un, en coreà, i l’altre, cantar en anglès en un territori no anglòfon. Es destaca l’error de no exportar grups a l’estranger perquè canten en català, fet que es titlla de reduccionista i de manca d’estratègia de mercat. (Els membres de la taula rodona)
Molts grups internacionals només actuen en festivals: pèrdua de públic i augment del risc per al promotor.
♦ La tendència preocupant d’un canvi de paradigma: molts grups internacionals només actuen en festivals, tot deixant de banda gires i actuacions en sales. Això té diverses conseqüències negatives: els grups estrangers que deixen d’actuar en sales per fer-ho exclusivament a festivals no cultiven un públic fidel local, cosa
que es fa via les actuacions fora del format festival; a mig termini, provoca una pèrdua de públic per al grup. Però les conseqüències també són negatives per als organitzadors autòctons de concerts, ja que augmenta el factor de risc de la seva activitat: deixen de tenir la referència dels grups i com sonen en directe –fet que s’aconsegueix amb les actuacions individuals en sales, fora del format festival–, quantes entrades poden arribar a vendre en el territori de l’actuació, quin catxé de referència es pot assignar a un grup –catxé que serà més elevat en festivals, però no es té la referència per a actuacions individuals i es genera una bombolla de sobrevaloració econòmica dels grups– i per tant, quina inversió econòmica pot ser o no afrontable i rendible.
No hi ha una xarxa de ciutats i sales de concert consolidada
♦ Entre els problemes interns del sector musical a nivell estatal, que contribueixen a fer que les gires de grups internacionals deixin de banda la incursió peninsular, es destaca la manca d’una xarxa de ciutats i sales en què els grups puguin actuar, fet que es redueix a Barcelona i Madrid, en cas que una gira decideixi passar per territori estatal. Bilbao s’esmenta com a tercer punt geogràfic.
L’estat espanyol no pot actuar com a pont entre Llatinoamèrica i Europa: la indústria musical és feble i està desconnectada.
♦ L’estat espanyol no pot actuar com a pont entre Llatinoamèrica i Europa ja que la seva pròpia indústria és feble i queda fora de la indústria musical europea. Per poder dur a terme aquest rol geoestratègic que es reclama durant anys caldria establir una xarxa de contactes sòlids amb diversos enclavaments europeus.
Indrets fora dels circuits tradicionals, amb associacions d’amics de la música, una oportunitat per a les gires.
♦No necessàriament s’ha d’anar a buscar les grans ciutats per a les actuacions en directe o els circuits tradicionals. Indrets on existeixin associacions d’amics de la música poden proporcionar un bon punt de partida per fer rendibles els concerts, i les associacions, una bona eina per trobar sales on tocar. (R. K. Jones, grup i segell discogràfic de Track Dogs).
Petites marques que cerquen sorgir al mercat, una bona oportunitat per a grups emergents.
♦ El patrocini de les marques és gairebé indispensable per al finançament de festivals. Per a les gires, el patrocini de les marques ha anat desapareixent i ja no aporten una inversió monetària, sinó que l’esponsorització és en espècies, com ara en la cessió de sales. Malgrat que la taula no considera les marques com “la solució definitiva” sinó més aviat un pegat al problema estructural inherent al sector, per a gires i concerts individuals de grups emergents, petites marques com ara cerveses artesanes, que cerquen sorgir al mercat, poden representar una bona oportunitat.
França i Suècia: models a seguir en polítiques públiques per a l’exportació de grups autòctons.
♦ Es destaquen França i Suècia com a models a seguir, pel que fa a la promoció de polítiques públiques que recolzen el desenvolupament musical de la indústria, de grups autòctons, incloent-hi l’educació i l’exportació, independentment del partit polític que governi. En el cas de França, es posa com a exemple resultat d’aquestes polítiques un cap de cartell de l’edició 2013 del festival Primavera Sound: el grup Phoenix, actualment considerat estrella mundial. (A. Salmerón, Producciones Animadas, APM, director artístic del BAM, etc.)
TEXT: Mar Santacana
FOTOS: organització i Mar Santacana (2a imatge)
rockdema.wordpress.com 